En una pastisseria hi havia penjat un cartell ben gros que, tot promocionant coques amb botifarra d'ou, anunciava el dijous llarder. I m'he recordat dels dies d'infància quan el dijous llarder era un dia especial, diferent als altres. Aquest dijous d'inici del Carnestoltes era un dia en que deixavem el nostre habitat urbà per conèixer la natura i correr per camins i boscos. Alguns anys caminant fins al bosc de les Marcetes, a Viladordis, o amb autocar fins al santuari de Santa Anna, a Santpedor. I d'allà, fent el camí fins al pla de les Abelles, un lloc que potser ja ha estat engolit per un polígon industrial.
.
Un dia respirant natura i endevinant, de lluny, l'arribada de la primavera. Jugant a fet i amagar o a construïr amagatalls secret. Dinant entre pins i alzines un entrepa de botifarra d'ou i cantant compulsivament, als quatre vents, aquella canço que, amb la melodia del gegant del pi, deia: el dijous llarder, botifarra, botifarra, el dijous llarder, botifarra menjaréeeeee!!
3 comentaris:
Ben cert de fet era una mica de celebracio del carnaval prohibit.
Que bonic que és recordar la infantesa, oi? :-)
Era com un ritus d'iniciar de la primavera encara que fes un dia gèlid!
Publica un comentari a l'entrada