L'espia es mou fúrtivament per la Manresa antiga. Els carrers són estrets, i pintats amb la llum taronja dels fanals. Es fica dins el carrer Sobrerroca fins arribar al Pou de la Gallina, punt màgic d'un univers llegendàri i religiós. Gira la cantonada i baixa pel tortuós carrer. El nou local de moda, obert en aquest carrer, avui és tancat. No hi ha ningú. Avança, el carrer s'enfonsa i queda cobert. Ara tot plegat s'ha convertit en un tunel llarg i estret fet de roques i voltes medievals. És el carrer del Balç. L'espia dubta, no sap que fer. Aquesta és la frontera cap a una Manresa mítica. Històries i mites que parlen d'una ciutat subterrània i de passadissos secrets que recorren les entranyes manresanes. Coses que es diuen i que no s'acaba de saber si són veritat o mentida. L'espia sap la veritat, de fet, tots els cúriosos la saben. Però s'enganya a si mateix fent veure que no ho sap i deixant-se endur per la imaginació popular i el misteri. Té ganes d'imaginar-s'ho. Per això, a vegades, més val creure-s'ho que anar i veure-ho.
3 comentaris:
Aquest carrer a vegades surt un fantasma.
Ciutats i viles medievals, d'aquesta nació que, ara i d'antic, ens neguen.
En un primer moment, el color de les llumeneres de sodi, no em va agradar. Trobava que feien tristor, però mica en mica, volta’n per aquets carrerons m’ha acabat encisa’n amb una càlida escalfor ambiental. Una foto molt maca!
Publica un comentari a l'entrada