Els aparadors de la pastisseria La Lionesa són com un calendari dolç que marca les èpoques de l'any. Ara, ja fa uns dies, que llueixen els luxosos lots que anuncien que el Nadal ja comença ser aprop. Papers lluents, llaços i complements nadalencs emboliquen les "delicatessen" d'un menjar i beure que sovint es fa excessiu.Els llums de Nadal dels carrers ja s'han encés i la tele s'inunda d'anuncis que venen multitud de "felicitats nadalenques". La inaguració del Nadal comercial el fan les parades de Sant Andreu. Parades amb mil punyetes, menjars que desprenen temptadores olors dolçes, tomboles on jugar amb l'atzar i gent, molta gent, que es refugia en el caliu de la fira.
.
I espiant enmig de la fira i dels aparadors bonics rellisco intencionadament cap al consumisme pre-nadalenc. Aquest cap de setmana, el verb firar s'estila. M'agrada el verb firar, és un sinònim de comprar. Però d'un comprar especial, més únic i ple de satisfacció. Per això, amb la bossa plena i la butxaca més buida, ja puc dir, orgullós, que m'he firat!
7 comentaris:
Sí que és un verb ben nostre i, a banda d'això, molt individual.
L'aparador de la lionesa es tota una tentació per els sentis vaig veure unes llaunes de tonyina vermella salvatge, pero per desgracia es una prohibicio per la butxaca.
El mateix et dic a tu.
Una abraçada,
xoñiha
Ui, jo em vaig firar ahir doncs...
hehehehe
Ooooh! I no ens dius que t'has firat? Segur algunes coses dolces i llamineres...
Jo aniré el dia 6 a la Fira del mallol a la garrotxa! ;)
Jo prefereixo no mirar-ho, que em convé fer una mica de règim i no vull caure en la temptació xD.
Jo acostumo a firar-me fora d’aquestes dates tant assenyalades, moltes tardes perquè ho tinc prop de la feina, a la Lionesa. Trufes de xocolata, les venen a pes, és el meu pecat, però no em causa cap remordiment, al contrari! Són delicioses!
Publica un comentari a l'entrada