Mirant amunt veig el cel estret i retallat per les façanes. Balcons suspesos al buit. Plantes que, tímidament, començen noves aventures més enllà de les baranes. Antenes que tafanejen els carrers desde les teulades. I estenedors, molts estenedors. Alguns amb robes voleiants. Molts d'altres buits i amb agulles penjades esperant roba estesa. I mirant amunt, miro enllà i somio.8.12.08
MIRANT AMUNT
Mirant amunt veig el cel estret i retallat per les façanes. Balcons suspesos al buit. Plantes que, tímidament, començen noves aventures més enllà de les baranes. Antenes que tafanejen els carrers desde les teulades. I estenedors, molts estenedors. Alguns amb robes voleiants. Molts d'altres buits i amb agulles penjades esperant roba estesa. I mirant amunt, miro enllà i somio.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sempre es es necesaria una esquetxa on mirar i somiar.
Si algun dia algú d'aquí em fes definir amb un sol tret els pobles i ciutats de casa, diria aquest i parlaria de terrats i teulades, i molta roba estesa.
:)
Publica un comentari a l'entrada