Grans solars i descampats marcaven una frontera difusa entre la ciutat i el camp. Espais populars on naixien i morien les fogueres de la nit de Sant Joan. Ara les fogueres gairebé han desaparegut. El creixement de Manresa i el boom inmobiliari han fet desaparèixer els grans solars que existien a dins la ciutat i han convertit en espai urbà molts espais perifèrics. I trobo a faltar voltar per els afores de la ciutat per veure quina foguera, entre les fogueres manresanes, era més gran i espectacular. Viure el punt de trobada màgic al voltant del foc. Observar amb fascinació les flames bufant amb força cel amunt en la negra nit. El foc consumint la fusta. L'escalfor sufocant del foc, la llum groga i taronja al voltant de la foguera. Les ombres fosques i allargades vora la foguera, la benvinguda a l'estiu.
Les fogueres són l'aspecte més místic i pagà d'aquesta festa ancestral. El foc recupera el protagonisme i la veneració que va tenir en la nit dels temps. Amb la desaparició de les fogueres també s'en va aquesta aurà màgica i primitiva de la revetlla.
4 comentaris:
n'hi ha k diuen k si poses en un paper les coses dolentes k tan passat i el tires a la foguera d st.joanja no retornen més.
D'altres diuen k si escrius en un paper un desitg se't compleix...
Tu saps kina part és certa??
Una gran nit màgica la de st.joan...però em sobren els petards tirats per multitud de gent que no vigila.
Tens raó. Era tot un ritual preparar la foguera, amb els trastos vells....
I sobretot esperar que enfosquís una miqueta per a encendre-la! llavors començava la màgia de la nit...fins que s'apagava...
Bon estiu , Àlex!
doncs si i tot per donar pas a lo comercial..
Tens raó.
Publica un comentari a l'entrada