Espio carrers de pedra, de recorregut poc segur i que han marcat la seva forma lluny de planificacions. Carrers que han anat creixent i allargant-se lentament com si fossin les branques d'un arbre urbà. Carrers que no se on van però, per sort, tinc ganes d'espiar tot deixant-me portar. I anar trobant portes grans de panys antics, fonts que surten de boques de pedra, places de formes imprecises, esglésies silencioses i casals que semblen petits palaus. Passejo entre parets de pedra que venen del passat, carrers de noms antics que encara marquen el nostre present.Foto: Barri antic de Solsona
1 comentari:
I esperem que tambe marquin un futur.
Publica un comentari a l'entrada