Hi han indrets que semblen màgics. Llocs on sents el vent, i mires enllà pensant en tot i en res. Espais que descobreixes de manera inesperada. Indrets panoràmics i especials com el Castellvell d'Olius. Un antic castell sobre la ciutat de Solsona. Pedres amb ressons històrics que eren residència dels amos d'antics dominis. Noms com els dels senyors de Solsona o els vescomptes de Cardona regien tot el que encara avui hi ha al davant. Imagino, desde una torre d'aquesta antiga fortalesa, la mirada d'aquells senyors i vescomptes medievals observant tot allò que era sota seu i que era com si fos seu. Però ara, caiguts senyors i vescomptes, només queda mirar relaxadament la gran plana verda de conreus, la ciutat de Solsona, els pobles del voltant i les serralades que s'acumulen una darrera l'altre.
8.5.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Si las pedras poguesin parlar...
Publica un comentari a l'entrada