17.1.10

LA SEU ( 1 )

Amb el pas dels anys, per un mateix, la ciutat es va fent petita i poc especial. Però en canvi, la Seu, símbol monumental de Manresa, encara conserva una grandesa que la fa sobresortir.

La Seu és la lluita i l’ambició d’un ciutat que volia fer coses grans. El seu nom representa el desig de ser la seu d’un bisbat que, finalment, va passar de llarg.

Sempre he vist la Seu com un imponent castell de pedra sortit d’un conte clàssic que representa, al mateix temps, el principi i el final de Manresa. El principi històric on s’hi amaguen els origens de la ciutat. Però també el principi i el final de la Manresa urbana. La Seu és la frontera entre aquests espais urbans i rurals. Només un petit enllaç, la baixada de la Seu, lliga aquest temple amb la ciutat. Un lligam que sembla fràgil, com si, en qualsevol moment, s’hagués de trencar i la Seu se n’anés lluny, a la deriva o a correr món, tal com imaginava un bonic conte de Lluís Calderer.

1 comentari:

Striper ha dit...

Un emblema de la ciutat.