13.7.09

VOLA

Un, dos, tres i salta! Corrent o ballant i amunt. Volent anar cel enllà, esquivant al sol que crema o trobant la lluna que refreda. Saltant, amb ganes de volar sempre. Volent arribar als núvols, sense baixar-ne mai. Congelar aquest moment com si ens poguessim quedar suspesos en l'aire i no tinguessim el deure de tocar de peus a terra.

2 comentaris:

rosalia ha dit...

Un “passeig pels núvols”, el que m’imagino sempre quan visc un moment que no vull que s’acabi mai.

Laura ha dit...

Volent arribar als núvols com quan tens la sort de pujar cims i muntanyes... mires avall i venen aquelles ganes de volar!