Un entorn familiar però al mateix temps llunyà. L'espia es camufla i es posa la disfressa de japonès. És el moment d'entrar a la Sagrada Familia de Barcelona. Amb la càmera al coll es posa a fer cua per entrar en un espai on els indígenes hi són més aviat estranys. La curiositat arquitectònica de comprovar que, després d'anys de no venir-hi, el temple ja té un bon tros de sostre és massa alta. A dins, l'espia, com un intrús entre turistes, observa nous boscos de columnes i bastides. Boscos on s'hi amaguen tímids debats que parlen de si cal acabar el temple o sobre si tot allò és Gaudí.
2 comentaris:
Sigui com sigui Gaudi o ja no fa disfresar Manresans de Japonesos.
Fa molts anys que no la vaig a visitar. El dia menys pensat hi tornaré.
Publica un comentari a l'entrada