So de tambors i llances picant a terra. Un so que s'acosta de lluny i cada vegada es fa més insistent. És una mecànica sonora precísa i marcada, pacient i constant. La fa un petit exèrcit que neix d'antics significats, mig oblidats. Els armats, amb el luxe de les millors vestimentes romanes, obren i marquen amb decisió el ritme de la Setmana Santa.
5.4.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Que vols que et digui dins d'aquesta foto i soc jo amb vestimenta romana es clar.
Publica un comentari a l'entrada