La Sèquia neix i s'independitza decidida del Llobregat a Balsareny. Antiga però encara ben vigent, llegendària però encara ben present, la Séquia és enginyeria medieval aparentment senzilla però altament sofísticada.
Passant entre muntanyes, boscos i runams salins es deixa caure discretament fins al pla de Bages. Al pla, la Sèquia, avança sinuosament com una serp d'aigua per el paisatge suau. Resseguir la Sèquia pel pla de Bages és la millor manera de conéixer aquest paisatge que sobreviu entre carreteres i polígons industrials. Un ecosistema pla de grans conreus de secà que, a les portes de la primavera, es converteixen en catifes de verd. Un mar de conreus que és esquitxat per petites illes de bosc que acaben construïnt la identitat d'aquest espai rural.
I mentrestant, la Transèquia, acompanya el curs de l'aigua regalant història, paisatges i esforç recompensat.
2 comentaris:
Soc molt habitual a la caminada pero quest any he faltat a la cita.
Quan jo era xicoteta, jugava a l'horta, quan no et plenabes de fang o feies de terquin, duiem els xandals amb rodilleres, i els cosins et ficaven insectes als cabells, AIXO ERA VIDA
Publica un comentari a l'entrada