
Avançant, les cases baixes queden enrere i el mar a davant, inmens i infinit com sempre. Una mica encrespat i amb els mil reflexos del sol. Per sobre la franja marró de la sorra, el blau marí, és un estrat de color que es troba, a l'horitzó, amb el blau del cel.
2 comentaris:
mirar la foto és com mirar el cel, sembla infinit!
Un blau de pau infinit.
Publica un comentari a l'entrada