Ens coneix i ens estima. És el nostre mirall habitual, el que ens veu quan ens llevem, quan anem deixats o quan ens mudem. Davant seu no ens fa vergonya despullar-nos. A ell li confiem les nostres intimitats convertint-lo en un punt de trobada amb nosaltres mateixos. Ens suavitza els nostres defectes i ens realça els nostres punts bonics. És un mirall que ens compren.Ell és diferent a aquests altres miralls desconeguts amb que, esporàdicament, ens hem d'enfrontar. Aquells miralls massa parcials o, fins i tot, un pèl desconfiats perquè no ens conèixen. Miralls que mostren una cara de nosaltres mateixos semblant però diferent, potser massa real.
Per sort, a casa, sempre ens espera el nostre mirall disposat a reflexar-nos de manera més amable. És el mirall amic.
1 comentari:
Pero de vegades ens fa precupar.
Publica un comentari a l'entrada