No se sap ben bé com ni ben bé quan alguna llavor de tomaquet va arribar a una torreta del balcó. I un cop arribada, va néixer i créixer una petita tomaquera. Coses de llavors que van i venen. El següent any va tornar a nèixer una altre tomaquera i des d'aleshores, com una tradició, cada any amb l'arribada del fred arriba una tomaquera que se'n va en el temps de primavera..
Durant el temps que ocupa la torreta, talment com una intrusa entre d'altres plantes, sempre regala algún tomaquet. Petit, verd i amargant. Una amargor que es veu compensada per la il·lusió de collir-lo un mateix i posar-lo a l'amanida. Agraïnt l'esforç de la petita planta per donar algún fruit. Imaginant tenir un hort pròpi al bell mig de la ciutat. I sentint l'orgull de tenir un tomaquet amb l'etiqueta "made in balcó de casa".
2 comentaris:
A la feina a una esquerda va sortir una tomaquera. i tenia força tomaques la llastima es que no van madurar.
Mutant tomatoes from the outer space…
:)
Publica un comentari a l'entrada