BOIRA

Aquests dies les finestres del 2n 2a divisen paisatges de fred, però entre aquestes parets virtuals estareu ben calents. Avui l'espia us porta una mica de boira, una tradició arrelada en la Manresa hivernal. El clot on ha crescut la ciutat fa que, sovint, tot es desdíbuixi sota una atmòsfera blanca que tot ho apaga i ho confón. Algúns diuen que abans n'hi havia més, i potser és veritat.

Viure sota la boira és com viure en una sala d'espera. Esperant que s'aixequi la boira i que els rajos de sol començin a obrir escletxes. Esperant si el sol arribarà al migdia o si caldrà esperar-lo fins l'endemà. Esperant un sol que redibuixa les formes i fa créixer els colors.