Hi han elements urbans que acaben esdevenint icones que identifiquen un espai. Elements que quan desaparèixen deixen un buit. A la renovada plaça Gispert hi falta alguna cosa, el centre de la plaça ara es fosc i les nits ja no són acompanyades per la tímida, però càlida, llum taronja d'aquell fanal de múltiples bombetes. Un fanal de forma clàssica que era el centre, al voltant del qual, es desenvolupava l'activitat d'aquest espai.En la foscor esbojarrada i trapella de la nit del correfoc, el fanal, apagava la seva llum taronja per encendre's sobtadament com a pal de paller d'uns llargs braços de foc que s'estenien per tot arreu. La multitud girava engrescada al voltant seu, sota una pluja de foc, com si fos un tòtem màgic.
Ara, en el seu dia a dia, la plaça es troba absent i orfena del seu tradicional referent. L'activitat de la plaça, encara digerint el nou urbanisme, busca un nou referent entre simples blocs de ciment que es fan anomenar bancs. Observant la foscor al centre de la plaça no puc evitar preguntar-me si l'entranyable fanal sortirà de la foscor del magatzem municipal per tornar a il·luminar la plaça Gispert.
2 comentaris:
Vaig passar-hi ahir i em vaig quedar de pedra. Heu vist les quatre (contades!) cadires que han deixat en una cantonada de la plaça? Han repetit altra vegada el concepte de plaça gris que tants èxit els ha donat als de l'Ajuntament. Podriem innovar? Aquesta Bauhaus està molt repetida a la nostra ciutat, i reconec que m'agrada. La plaça Valldaura també va perdre aquella farola tan noucentista acabada amb peu en forma de banc. El ciutadà (de peu) demana una mica d'enginy, imaginació i intuïció. Encara que estiguem en rescissió.
VS!
www.manres.blogspot.com
Un espai dur i desolat.
Publica un comentari a l'entrada