En aquesta època els despertars del dia, més enllà dels llençols, solen ser ennuvolats o difuminats per la boira. Per això trobar-se amb el començament d'un nou dia a cel obert es fa especial. La llum dibuixa les serralades llunyanes amb un suau ocre que, desde la foscor, va creixent lentament. Un color sobtadament trencat per un rosat llaminer que esborra el gris pla del nuvols passatgers. Una llum gradual i silenciosa que endolçeix el despertar.
22.11.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Haviat també el color blanc de la gebrada.
Quin cel!
No gaudeixo d'aquestes vistes al matí, però si dels caps vespres del cap de setmana. És l'estació de les mil i una tonalitats, m'agrada el contrast de la llar de foc encesa a casa i, sense obrir el llum, veure amagar-se el sol per Coll-Baix.
Si Rosalia, veure el sol amagar-se per Collbaix és un moment màgic.
Àlex
Publica un comentari a l'entrada