La joieria Sardans fa temps que ens va deixar. Però el seu rellotge contínua, inmòbil, vigilant el carrer. Passen els dies i les hores i per el rellotge de la joieria Sardans sempre és la mateixa hora. Temps aturat. Un dia, que ja ningú deu recordar, el rellotge va deixar de marcar el temps del carrer Sant Miquel. Però més enllà d'aquest cercle horari la vida contínua. La gent que passa i traspassa, l'entrar i sortir dels comerços, converses, sorolls... I les busques del rellotge sempre diuen el mateix: són 2/4 menys 5 de 12.19.11.08
2/4 MENYS 5 DE 12
La joieria Sardans fa temps que ens va deixar. Però el seu rellotge contínua, inmòbil, vigilant el carrer. Passen els dies i les hores i per el rellotge de la joieria Sardans sempre és la mateixa hora. Temps aturat. Un dia, que ja ningú deu recordar, el rellotge va deixar de marcar el temps del carrer Sant Miquel. Però més enllà d'aquest cercle horari la vida contínua. La gent que passa i traspassa, l'entrar i sortir dels comerços, converses, sorolls... I les busques del rellotge sempre diuen el mateix: són 2/4 menys 5 de 12.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Al menys dos cops al dia marca bé la hora.
Sí, dos cops cada dia, set dies a la setmana i 365 a l'any.
Tan útils que són els rellotges al carrer (i tan estètics), i els termòmetres també; i no hi ha ningú que el pugui posar a l'hora?
Tic-tac, tic-tac, tic-tac!!!
Publica un comentari a l'entrada