Al capdamunt de la baixada dels Drets dorm profundament el cinema Muralla. Lletres vermelles sobre fons blanc encara criden el seu nom als vianants quotidians i ens indiquen que, malgrat les portes tapiades i la indiferència, el cinema encara és allà. Un gran casal cinematogràfic que ens evoca una Manresa plena de cinemes que ja no existeix. Uns cinemes que, com les fàbriques tèxtils, van anar tancant, desapàreixent o reconvertint-se. Olimpia, Kursaal, Apolo, Avinguda són sinònim de cinema. Noms que es van esborrant i reinventant dins una ciutat i una societat que ha canviat.
Com deu ser més enllà de les portes tapiades? Imaginar quin aspecte deuen tenir ara les taquilles, el vestíbul, la sala de cinema, les butaques, la maquinària. Recrear espais amb pols, foscor i olor de resclosit. Els edificis tancats generen misteri i curiositat. I entre tantes preguntes, l'ànima del cinema Muralla contínua amb el seu son indefinit.
5 comentaris:
Tot un mite manresà, com el cinema Muralla... morint-se davant la passivitat de tots i totes.
Per la meva feina he estat a darrera de les portes tapiades.
En aquests moments, en que el sector immobiliari està aturat, és difícil predir quin serà el seu destí final. L’estudi realitzat és per a la redistribució de l’edifici en vivendes.
No cal dir que, per mi, seria més satisfactòria la rehabilitació i condicionament del cinema, encara que fos per altres activitats artístiques.
Quan el sector es reactivi, més tard o més d’hora, veurem cap on es decanten les promocions.
Mentre tant, segons la meva opinió, continuarem veien les parets mortes i farem servir la imaginació...
Crec recorda que la ultima pel.licula que vaig veure aqui es deia La Banyera.
No he pogut entrar-hi mai però sempre m'havien dit que aquesta sala estava inspirada en l'antic Kursaal.
Jo sempre l'he vist tancat i m'he hagut de conformar amb l'Atlàntida primer i ara amb el Bages Centre. En fi, com ha canviat el cinema... Manresa n'estava ple de cines: Olímpia, el Kursaal (que hi feien molts passis), l'Avinguda i tants d'altes que no conec. Com diu la Rosalia ja veurem com acaba. EStari bé que es rehabilités i fos un nou espai cultural per la ciutat.
Publica un comentari a l'entrada