PASSATGER

El sol llança els seus primers rajos amb l'arribada d'un nou dia. Estic perdut en una plana de ciment i asfalt. Dins l'avió espio per la finestra. El dia contínua naixent lentament, és un capvespre en direcció contraria.

L'avió comença a avançar lentament. Les terminals cada es fan més petites, els altres avions, els carros de maletes queden lluny. Perduts en la inmensitat de les pistes, l'avio es para. Torna a avançar i començen a rugir ferotjament els seus motors. Ara va més ràpid, encara més ràpid, molt més ràpid. L'aparell perd l'estabilitat i començar a botar de manera descontrolada, els motors criden cada vegada més fort fins que l'avió, disparat, comença a enlairar-se. L'estabilitat es recupera i els cos es queda clavat al seient veient com els l'avió es converteix en una pujada i les butaques davanteres són més amunt que les nostres. Amunt i endavant sense parar, sembla que no haguem de parar mai de pujar fins a l'infinit. Una sensació de força i empenta imparable es fica dins el cos.

Ara Barcelona és als nostres peus i el mar comença a brillar amb el sol del matí.