Molta gent a tot arreu dient coses, masses coses, no se que diuen. Gent que en la vida real viuen en contextos diferents s'ajunten de manera caòtica. Estic a un lloc, però no hi estic bé, fujo. Però em costa avançar. Estic cansat, molt cansat. Estic a punt de caure d'esgotament. A mig camí decideixo que he de tornar allà d'on he fugit, és el meu deure. Però em costa molt. Entremig em trobo morts coneguts que reviuen, però res no canvia, és com si mai se n'haguessin anat. Vull arribar, esgoto les meves forçes, intento correr molt però miro al meu voltant i garebé no avanço. Encara estic més cansat. Caic a terra i, de sobte, el terra es converteix en matalàs. El sol real comença a fer clarejar el dia i la meva realitat.
.
L'univers oníric dels programa televisiu Somiers, m'ha fet decidir. Els papers canvien i ara vosaltres sou els espies, espiant i interpretant un dels somnis de l'espia.
1 comentari:
jo tmb segueixo somiers...està força bé les interpretacions dels somnis que fan i l'estil del programa em recorda una mica a la pel·lícula d'amelie que m'encanta. XD
Sobre els llocs que volies evitar i ara vols tornar...a mi em passa sovint, s'intenta fugir però llavors veus com enlloc d'evitar-ho ho has d'afrontar per poder tirar endavant.
Publica un comentari a l'entrada