Espio la nit manresana. Sonen els quarts. El campanar de la Seu marca el temps de la ciutat en aquesta hora com, també, en els darrers segles. Un so que recorre amb naturalitat els carrers de la ciutat antiga. Batalls que marquen un temps antic i reposat en un present frenètic. Malgrat el meu rellotge digital no puc evitar contar les campanades amb els dits. 1, 2, 3, 4, 5, un mà. 6, 7, 8, 9, 10, l'altre mà. 11, un altre dit i repeteixo mà. Són les 11.
17.4.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
com el campanar de sta. Cecilia de Montserrat, també sonan les matines, vespertines....
La veritat ja es paciencia ena contan.
ostres dncs jo tmb ho vaig axo d contar les campanes de la Seu...però sempre ho faig inconcientment i nomès quan les sento d'aprop XD
Es tot un luxe, el campanar de la Seu té molta història!
Felicitats pel bloc.
http://historiesmanresanes.blogspot.com
Jordi
Publica un comentari a l'entrada