M'ha agradat tornar a sentir la pluja. De tant esperar-la, quan ha arribat, se m'ha fet nova i diferent. L'he sentit de nit, a la fosca. El soroll de les gotes sordes picant al vidre del celobert. La remor suau de la pluja desde el balcó, l'olor d'humitat retrobada. Els bassals que enmirallen la llum dels fanals. Uns miralls de nit remoguts i trencats per les gotes d'aigua que hi cauen.
.
Escolto el poeta de dites populars que digué: plou poc però pel poc que plou, plou prou. Doncs no, no plou prou.
.
I si, el 2n 2a no té goteres.
2 comentaris:
Ha sigut fantastic sentirla SI!!
ostres molt bona descripció m'agrada com escrius. A mi tmb mencanta sentir la pluja i mirar per la finesta i veure com van caient les gotes. Llàstima que no hi hagihagut prou aigua.
Publica un comentari a l'entrada