Fa uns anys parlar dels Quatre Cantons de Manresa era parlar de xocolata. D'una Manresa d'olors naturals de menjar que ha anat desapareixent. Just allà, al carrer de la Mel, hi havia la seu de xocolates Torras. Els Quatre Cantons, el particular " four corners " manresà, era la confluencia entre el carrer de la Mel i el carrer Camp d'Urgell, tocant a la plaça Gispert. Un creuament físic, avui mútilat, de dos carrers i quatre direccions que amb els anys va anar entrant en decadència i perdent el seu referent més important: les xocolates Torras i la seva inconfusible olor. L'Ajuntament, ara, està recuperant tot aquest entorn. Una recuperació que va a costa de sacrificar-ne la seva personalitat tot destruïnt físicament els mateix creuament dels Quatre Cantons i gran part del carrer de la Mel. Una vareta màgica que substitueix les construccions antigues per places dures i cases de disseny dubtós. Com ja és habitual a Manresa, la rehabilitació es converteix en destrucció.
Tornant a la xocolata, un homenatge als Quatre cantons i a la petjada xocolaterera a Manresa és el que podreu espiar a l'exposició que hi ha al Centre Cultural el Casino. Allà hi trobareu col·leccions dels primers cromos fets per les empreses xocolateres. Apart d'aquests primerenc col·leccionisme de "tengui" i "falti" també s'hi poden observar interessants mostres dels embolcalls i promocions de la marca manresana Torras. Antigues tipogràfies, dibuixos i colors que van donar imatge a aquesta marca. Una exposició per espiar el record de la Manresa més dolça.
Tornant a la xocolata, un homenatge als Quatre cantons i a la petjada xocolaterera a Manresa és el que podreu espiar a l'exposició que hi ha al Centre Cultural el Casino. Allà hi trobareu col·leccions dels primers cromos fets per les empreses xocolateres. Apart d'aquests primerenc col·leccionisme de "tengui" i "falti" també s'hi poden observar interessants mostres dels embolcalls i promocions de la marca manresana Torras. Antigues tipogràfies, dibuixos i colors que van donar imatge a aquesta marca. Una exposició per espiar el record de la Manresa més dolça.
2 comentaris:
Jo recordo molt el olor i encant de aquella botiga, de fet enava tot sovint amb la mera mare a la plaça gisbert, i sempre m'apropava a la botiga.
Jo mai l'havia conegut, però la meva àvia me n'havia parlat ja que era d'aquells barris de tota la vida.
Àlex
Publica un comentari a l'entrada