El sol va de baixada i abans d'apagar-se darrere les muntanyes llança els seus ultims rajos directament a la carretera Cardona. I el sol ho daura tot, les parets, el terra, els reflexes. Siluetes negres i anònimes es mouen resseguides de sol. Un capvespre daurat. Pica el sol de cara però m'agrada, em deixo seduir i vaig avançant cap a ell com si volgues atrapar-lo. El sol agressiu de la jornada canvia. La llum de capvespre es fa suau, agradable. I quan diu àdeu darrere les muntanyes surto de la carretera i em fico per carrers més estrets amb poca llum. Tot es torna més silencios, més íntim. A la plaça el silenci s'acaba, els nens juguen a futbol i, els més petits, juguen als gronxadors. Ni fred ni calor. M'agraden els capvespres.
26.4.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Molt bona la foto.
… a mi m’agrada la nit, sobretot passejar pel casc antic, amb l'ambientació que aporta els llums de sodi, trobo que dona molta escalfor!. No m’importaria volta i voltar sense rumb. També els matins solejats!, els capvespres des de casa, sobre tot a la tardor, quan el sol s’amaga rere Coll Baix.
A mi també m'agrada passejar sense anar enlloc, perdent el temps i badant per aquí i allà.
Àlex
M'ha agradat la fotografia i el comentari: vaig vire molts anys a Manresa i concretament a la carretera de Cardona.
Tens veu de poeta...
M.P.
realment es una fotografia excel.lent! felicitats!!!
A mi m'ha agradat molt la foto i el text. Escrius molt bé. Les "siluetes negres resseguides de sol" són encantadores.
Montse
Publica un comentari a l'entrada