Després d'una llarga temporada sense anar-hi baixo al cap i casal del país, Barcelona. Espio, després de tant sentir-ne parlar, els efectes del bicing a la ciutat. Passejo per la Ribera, un barri de carrers estrets que està canviant d'anima. Els seus carrers ara són plens de botigues cares de disseny extremat. Però malgrat els canvis, el centre del barri, encara contínua sent el gran vaixell de pedra ancorat vora el port: Santa Maria del Mar. Anomenat l'església del mar, en àmbits novel·lescos, aquest gegant contínua mantenint la seva força i el seu esperit medieval. La sensació al seu interior és indescriptible. Una arquitectura esvelta, vertical, ampla i lluminosa. La sensació d'estar abraçat pel millor gòtic català.
30.3.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
A mi en aquest llocs em sento transportat a l'epoca a lo que ens podrien explicar les pedras si parlesin.
A mi em remunta al llibre de l'Esglèsia del Mar d'Idelfonso Falcones...una gran història!
Jo, com molts vaig, llegir el llibre i vaig visitar l’Església. El llibre i, em sap greu dir-ho perquè no soc cap experta, vaig trobar a faltar “l’estil dels grans autors”. L’Església, fantàstica! Està ubicada en un entorn per mi molt entranyable: m’encanta el Born!
Rosalia
Publica un comentari a l'entrada