FLASHBACK TELEVISIU

Ara que ja tinc televisió al 2n 2a l'enjego una estona. Poso TV3. Aquesta cadena i jo tenim algunes coses en comú. Una d'important es que vam neixer el mateix any. Ara es començen a veure algunes de les coses que es faràn per celebrar-ne el vint-i cinqué aniversari. Però de cop la televisió fa un flashback televisiu i un estrany fenòmen s'apareix davant meu. TV3 torna als anys 80 i m'apareix una de les caretes utilitzades aquells primers anys. Records dispersos i borrosos, tinc la sensació d'haver-ho vist. La careta ara ha quedat superada per les noves tecnologies però ,d'alguna manera, conserva la innovació i la força de la que va gaudir quan era emesa en aquels anys.

ALÇADA GÒTICA

Després d'una llarga temporada sense anar-hi baixo al cap i casal del país, Barcelona. Espio, després de tant sentir-ne parlar, els efectes del bicing a la ciutat. Passejo per la Ribera, un barri de carrers estrets que està canviant d'anima. Els seus carrers ara són plens de botigues cares de disseny extremat. Però malgrat els canvis, el centre del barri, encara contínua sent el gran vaixell de pedra ancorat vora el port: Santa Maria del Mar. Anomenat l'església del mar, en àmbits novel·lescos, aquest gegant contínua mantenint la seva força i el seu esperit medieval. La sensació al seu interior és indescriptible. Una arquitectura esvelta, vertical, ampla i lluminosa. La sensació d'estar abraçat pel millor gòtic català.

VOLANT PEL CARRER DE LES CAMÈLIES CAP A...

He deixat, sense avisar, de viure al 2n 2a tancat durant uns dies. Potser alguns veïns heu vingut a casa i no m'hi heu trobat sense saber el perquè. He travessat volant l'Àtlàntic contemplant el mar de blau fosc i temps turbulent. Volant fins a veure un altre mar Atlàntic tranquil i gelat al nord de Terra Nova. Espiant com es troben el cel i la terra. He passejat de cap a cap, a través de la lectura, pel Carrer de les Camèlies. Un espai intensament Rodoreda que m'ha ajudat a fugir de les estretors de l'avió. Tot passejant-hi he continuat volant per la costa del Quebec i els Estats Units fins arribar al desti previst: Nova York.

L'espia més fotogràfic no s'ha pogut estar d'omplir el balcó del 2n 2a amb vistes d'aquesta ciutat del que un dia va ser el nou món. Aquests dies ha estat un nou món per mi.

DE TU A TU

Des del gratacels del Rockefeller Center observo l'Empire State i l'skyline de Nova York desde les altures, sense haver d'aixecar el cap. Miro l'Empire State i la ciutat de tu a tu. Però em sento igualment petit i anònim davant la inmensitat. Però també impresionat i afortunat per no acabar de creure'm el que és veritat, que sóc allà en viu i en directe.

FICCIÓ O NO

Hi han moltes Nova York diferents. Però en totes tens l'estranya impressió d'estar vivint en qualsevol pel·lícula americana de les que hem consumit compulsivament. Per que els gratacels de Nova York no sel's ha inventat el Woody Allen ni cap director americà. Els busos i els taxis grocs no són una série de televisió. I les escales d'incendi model West Side Story no són ficció.

.

He vist masses pel·lícules...

DE DIA I DE NIT

El gratacels Chrysler potència el seu famós coronament metal·litzat gràcies a la posta de sol. Li agrada ensenyar la seva singularitat art decó. Una elegància genuïnament anys 30. De nit però, els seus triangles no es fonen en la foscor. Malgrat la boira que va i ve pel riu Hudson el Chrysler lluita per fer-se veure.

SAINT PATRICK' S DAY

Els irlandesos han deixat petjada a la ciutat. Fugint de la fam van contribuir a fer créixer aquesta ciutat. Per això cada dia de Sant Patrici l'anima irlandesa de Nova York es troba a la cinquena avinguda. Les banderes irlandeses i d'Estats Units comparteixen protagonisme. Gaiters, petits exercits de joguina i cossos de seguretat llueixen els seus uniformes en desfilada. Els bombers són els més aclamats ja que, desde aquell 11 de setembre, són els herois de la ciutat. Una desfilada molt "irish" però sobretot molt "american".

La terra d'Irlanda té un color que l'identifica i que per Sant Patrici s'escampa per Nova York. De nit, desde les altures, la il·luminació de l'Empire State ho certifica a tota la ciutat. Avui el color oficial de Nova York és el verd.

OMBRES I ROMANS

Tambors que ressonen. Cops de llança picant sobre les pedres de la Manresa antiga i l'asfalt de la Manresa moderna. Un petit exércit de capes vermelles i cascs lluents vol prendre la ciutat. Recreacions a mig camí de la Minorisa romana i les pel·lícules de romans. Penintents que es convertiràn en ombres anònimes i punxegudes envaïnt els carrers del misteri la nit de divendres sant.

MARC VIDAL

Marc Vidal va fer un aterratge fugaç a la Bagesfera. A pocs metres d'ell l'espia té la sensació de que es troba davant d'un home ple d'informació. Amb la seva paraula i experiència, se'n poden aprendre moltes coses. Escoltant-lo tinc ganes d'absorvir contínuament més i més coneixements entorn d'internet. En Marc Vidal parla de MySpace, Twitter o FaceBook. Eines noves i gairebé desconegudes per mi. Nous espais, noves maneres de fer a la xarxa que aparéixen de manera constant. En Marc Vidal diu que d'aqui tres anys els blocs ja no tindràn res a veure a com els entenem ara.

.

Davant de tants canvis, tantes eines i xarxes, com a blocaire, em sento perdut i insegur. Com a la vida real, a la xarxa, tot canvia però encara amb més ràpidesa. Res es segur i no ens podem estancar. És com si el 2n 2a enlloc d'un pis fos una barqueta perduda enmig d'un mar digital. Un mar d'aigues mogudes on el vent bufa fort i no saps cap on et portarà. Un inmens mar, buit, on tot sembla llunyà. Buscant noves rutes i ports. Navegant contínuament per no enfonsar-te en l'oblit.

TERRATREMOLS I TEMPESTES

La Catosfera i la resta de mitjans de comunicació viuen uns dies de temps mogut. Hi han grans embussos d'informació, les notícies corren de boca en boca i als carrers catosfèrics el pols de la política bat amb força. Una onada d'enquestes, balls d'escons, forquilles i declaracions polítiques ha canviat temporalment el paisatge. Tot plegat ha anunciat un tsunami socialista que només han resistit els barris convergents. Tot plegat ha desembocat amb un terrible terratremol republicà. Em pregunto si els fonaments i les parets del 2n 2a són prou segures per resistir tota aquesta colla de borrasques polítiques.

DEL CINE CLUB A PERSÉPOLIS

Persépolis, la pel·lícula animada que relata l'autobiografia de la iraniana Marjane Strapi, va ser el motiu que va provocar que per primer cop em veiés obligat a aterrar a la platea del Cine Club Manresa. Mogut pels tòpics, en aquesta ocasió, vaig decidir disfressar-me d'intel·lectual minoritari per poder integrar-me i espiar amb més comoditat la pel·lícula. Els tòpics van desmuntar-se quan, un cop allà, vaig observar que no erem quatre gats extravagants sino un 200 o 300 gats força corrents en general. Em pregunto si és la mitjana habitual. Una primera experiència al Cine Club molt positiva ja que Persépolis és una pel·lícula de dibuix senzilla però amb un història interessant i colpidora. Moments divertits però també de tristos plens d'emoció. Poesia i una declarada intenció d'ensorrar tòpics entre Orient i Occident. És una bona sensació quan vas a veure una cosa i et sorprenen.

AUS DE VERMELL

Dissabte al vespre, passejant per la Bagesfera, vaig trobar la recomanació del veï del Manres per el grup Les Aus. Decídit a fer el tafaner, vaig camuflar-me de vermell per fer-me fonedís al bar Vermell, on presuntament es servia aquest desconegut plat músical. La meva curiositat va trobar-se, com a primer plat, amb un guitarrista pecúliar de guitarra tapissada que encara no he investigat si era del grup. Posteriorment una colla de sons experimentals fets, en gran part, de guitarra i bateria van certificar que em trobava davant d'aquell petit mite local tant desconegut a la ciutat i tant conegut en circuits alternatius estrangers. Estrany, diferent, a vegades incomprensible però molt interessant.

...I LA CALMA EN UN CEL BLAU

Després de les núvolades va arribar el vent. Un vent fred que picava a la cara amb força. El vent s'ho emporta tot, resseca però també neteja. Així, ahir, el vent va acabar la seva feina i ens va deixar un cel net, d'un blau intens i fort. Un blau que no podia ser més blau. La grisor hivernal va desaparèixer. El cel es va fer més brillant, els colors foscos ho semblaven menys i els clars semblaven més vius.

LA TEMPESTA

Els núvols negres i agitats van cobrir temíblement la ciutat. Semblava, com dirien l'Asterix i l'Obelix, que els cel ens havia de caure al damunt.

BLOCS ELECTORALS

" Els recordem, un dia més, que els professionals de Tv3 i la resta de mitjant públics els informem que no signem les informacions relacionades amb el seguiment de la campanya electoral com a mostra de protesta per la imposició dels temps als partits polítics etc, etc... "

.

Fent memòria.

TRIANT

La propaganda electoral també arriba a la bústia del 2n 2a. Convergència o les ulleres de montura vermella del Duran i Lleida? La Carme Chacon o la seva imitadora polonesa? ERC o el compte enrere de Joan Ridao? Dolors Nadal o la seva veu aguda? Joan Herrera o l'inseparable fons de verd llempant que l'acompanya? El blanc o el buit?

TORRES SORPRESA

El balcó del 2n 2a té vistes d'alçada avui. Espiant desde aquesta restaurada torre medieval es pot veure el carrer de Sobrerroca desde dalt i la torre del campanar de la Seu que espia, gelosa, per sobre de les cases del barri. Aquesta torre de l'antiga muralla vivia amagada dins l'estructura d'un bloc d'habitatges, convertint la casa en una mena de caixa sorpresa. És curiós saber que la ciutat segurament té altres cases sorpresa amb torres medievals ocultes al seu interior.

ESPIANT LA VIDA

Entro al 2n 2a amb una mica de desgana, obrint la porta amb ganes de trobar repós. Miro les parets blanques i encara tant buides. Unes parets que em porten cap a la reflexió tot pensant en un destí que juga les cartes de manera imprevisible provocant absències injustes. Espiant la vida hi han dies incomprensibles, com la vida mateixa, que ens fan pensar que hem d'espiar menys i participar més passi el que passi.

Reflexionar, aquí, al 2n 2a deu ser un signe que ja em començo a sentir com a casa.

POLÍTICA CATOSFÈRICA

Dins la gran ciutat catosfèrica existeix una gran avinguda que ajuda de manera important a vertebrar l'activitat blocaire. És l'avinguda de la política. Una avinguda ample, i amb un trànsit intens. En aquesta via hi podem trobar superestructures blocaires vinculades als partits catalans grans, mitjans i petits. Tots s'instal·len en aquesta avinguda per mostrar les seves propostes, idees, opinions. Tot plegat esdeve un gran centre comercial de propostes i parers polítics. Però apart dels aparadors partidistes existeixen molts altres blocaires, sense partit, amants de la política que es passejen amunt i avall per les voreres de la política virtual. Tafanejen, espien el que veuen i després en treuen les seves pròpies conclusions en els seus pròpis espais blocaires.

.

Dins d'aquests blocaires que es passejen observadors per les contrades polítiques hi trobem en Saül Gordillo. Un blocaire d'aquells que cal anar a trobar per assabentar-nos de totes les novetats de la Catosfera política. Un home que capta i explica com reaccionen els poliblocaires a tot el que passa en el món polític virtual i real. Saül Gordillo també s'assabenta i dona clar suport al naixement de barris com aquest, on es troba el 2n 2a: la Bagesfera. Una mostra d'això en va ser la seva visita d'ahir a Manresa.