18 anys de cançons, de lletres que descriuen i expliquen la vida. Una llarga etapa fent girar la seva música en concerts, en cintes de casset i en platines de cd's. El seu dia a dia ara ja es fa història. Camins que acaben i nous camins que començen per altres entorns músicals. Els Whiskin's, com a grup viu de música deien adéu aquest dissabte 26 a la plaça del Mercadal de Reus. Un concert final, jugant a casa, envoltats d'amics. Un concert per viure. Però sobretot, un concert ple de moments per fotografiar un comiat únic i especial.
Fruits de final de d'estiu. De les vinyes en penjen joies esplèndides, penjolls que pintaràn els seus colors en copes de vi i cava. Els passadissos vínicoles es despleguen inacabables. I el sol s'esmuny trapella entre les fulles, fins al capvespre, per fer brillar el raïm, com un tresor preuat. Al pla de Bages és temps de verema.
El barret, les ulleres de sol i la jaqueta amb solapes, avui deixen de vestir-me. Un vestit nou, més clar i transparent em vesteix. L'espia es descobreix i passo a ser jo mateix. Em decideixo a sortir de l'armari blocaire i descobrir el que ja era conegut. Un jo reinventat que, com de costum, té ganes d'oferir-vos bones paraules i imatges interessants. Els llençols digitals que em tapaven cauen suaument i jo contínuo sent el de sempre: l'Àlex, l'habitant del 2n 2a.